dilluns, 30 de setembre del 2013

Incómodas certezas


Las advertencias de los científicos sobre el avance del cambio climático no deben ser ignoradas

El País 29 SEP 2013
La crisis económica ha desplazado de la agenda política otros asuntos graves, entre ellos el cambio climático, pero no por ello han desaparecido. Al contrario. El panel intergubernamental creado por Naciones Unidas para el estudio del calentamiento global, integrado por 831 científicos de 85 países, ha emitido un nuevo informe que no solo confirma los vaticinios del de 2007, sino que advierte de que algunos fenómenos se están acelerando. La masa de hielo de Groenlandia y del Antártico se derrite en mayor proporción y más rápidamente de lo esperado, lo que obliga a revisar las estimaciones de aumento del nivel de mar. El nuevo informe calcula que subirá entre 26 y 82 centímetros a lo largo de este siglo.
Los trabajos realizados en estos seis años han permitido precisar con mayor exactitud muchos datos, por ejemplo los del calentamiento de la capa superior de los océanos, y reforzar el nivel de certeza (del 90% al 95%) sobre la responsabilidad de la actividad humana en el cambio climático, causado por el uso de combustibles fósiles en la industria y el transporte. La concentración de CO2 en la atmósfera ha crecido desde 1880, coincidiendo con la industrialización, un 40% y ha provocado un aumento de la temperatura media del planeta de 0,85 grados. Pero esto es solo el comienzo. De no adoptarse medidas, la temperatura puede llegar a subir hasta 4,8 grados de aquí a final de siglo.
Una de las manifestaciones del cambio climático es la exacerbación de las manifestaciones climáticas extremas. Por su situación, España es uno de los lugares que más puede sufrir sus consecuencias. La temperatura media ha subido 1,5 grados en los últimos 30 años, casi el doble que la media mundial. Y sin embargo, la política económica adoptada por el Gobierno va en dirección opuesta a la que recomienda el panel intergubernamental, que aconseja apostar con decisión por las energías renovables.
Los detalles se darán a conocer más adelante, pero los científicos del panel, reunidos en Estocolmo, han elaborado un primer informe dirigido a los líderes políticos del mundo con una advertencia: si no se reducen drásticamente las emisiones de gases de efecto invernadero, las consecuencias serán devastadoras, incluso en el menos malo de los escenarios. La lucha contra la crisis no es incompatible con la lucha contra el cambio climático. Al contrario. Deberíamos aprovechar la oportunidad para avanzar hacia un modelo industrial basado en las energías limpias.

dimarts, 24 de setembre del 2013

Per què col.lapsaren les grans civilitzacions? 4-10-13

El fin de los Pascuenses
 Por Jared Diamond Publicado en Discover Magazine del 01/08/95

 En sólo unos siglos, la población de Isla de Pascua arrasó con su bosque, llevó a la extinción a sus plantas y animales, y condujo a su compleja sociedad a una espiral de caos y canibalismo. ¿Estamos nosotros a punto de sufrir igual suerte? Entre los misterios más impactantes de la historia humana están los que surgen de las civilizaciones que desaparecieron. Todos los que hemos visto las ruinas de edificios abandonados de los Khmer, los Maya, o los Anasazi nos hacemos de inmediato la misma pregunta: ¿Qué hizo que desaparecieran esas sociedades, que fueron capaces de erigir esas admirables estructuras? Su desaparición nos conmueve como nunca lo hará la desaparición de especies enteras de animales, incluso la de los dinosaurios. No importa cuan exóticas parezcan esas civilizaciones perdidas, sus forjadores eran tan humanos como nosotros. ¿Quién puede decir que nosotros no sucumbiremos al mismo destino? Quizá algún día los rascacielos de Nueva York estarán enhiestos, abandonados y anormalmente cubiertos de vegetación, como los templos en Angkor Wat y Tikal.
...

 

  TASCA PER AL DIVENDRES 4 d'Octubre:
Completa la lectura del text ací
1.- Fes un comentari sobre el text complet, donant la teua opinió sobre els fets que relata
2.- Explica el paral.lelism del text amb el video de Carl Sagan.

diumenge, 15 de setembre del 2013

La nostra petjada ecològica


23-08-2013

En ocho meses hemos consumido lo que la tierra produce en un año
¡Nos hemos excedido!

AFP/El correo

Traducción Susana Merino.

A partir de hoy los habitantes de la tierra vivimos a crédito. 
Si hacemos un análisis del consumo mundial realizado a partir del 1° de enero pasado, según la ONG Global Footprint Network, se han agotado los recursos que la tierra puede renovar anualmente. 
Este año los habitantes de la Tierra van a continuar profundizando aún más todavía su “huella ecológica”, según la ONG. Hemos consumido en ocho meses el equivalente a la cantidad de recursos naturales que la tierra puede producir en un año sin comprometer su renovación y, por lo tanto, terminaremos el año “a crédito”. 
Alimentación, materias primas pero también la absorción de desechos y de CO2… 
La ONG Global Footprint Network calcula anualmente el día del año en el que el consumo humano de recursos naturales excede lo que la naturaleza es capaz de regenerar en un año sin perder su capital. 
Ese “Dia de la Excedencia” o “Overshoot Day” cae este año en el martes 20 de agosto, según la ONG con sede en EE.UU. pero también presente en Europa y el Japón. Es decir, que hasta el 31 de diciembre los seres humanos van a vivir presionando sobre los mismos stocks, los ya sobre explotados del pescado por ejemplo, o contaminando más de la cuenta, acumulando CO2, responsable del calentamiento climático, sobre todo en la atmósfera. 
A mitad de noviembre en los años 80, en octubre en los años 90, en setiembre en los 2000… Este dato simbólico aproximado que había caído en el 23 de agosto de 2012, cae más temprano cada año. Signo, según la ONG, de un nivel de vida cada vez menos sostenible para los terráqueos cada vez más numerosos, para los que ya se necesitaría un planeta y medio. 
Si la Tierra ha respondido durante largo tiempo a las necesidades de los hombres sin agotarse, sin embargo en los años 70, con el aumento del consumo y de la población, se ha traspasado el “umbral crítico”, señala Global Footprint Network, creada en el año 2003, y nuestra “huella ecológica” no ha dejado de crecer. 
De tal modo que hoy nos haría falta un planeta y medio para responder de manera sostenible a las necesidades de los habitantes terráqueos durante un año, subraya a su vez la WWF (World Wildlife Found) asociada al estudio. Si cada uno de los habitantes de la tierra viviera como un residente medio de los EE.UU., se necesitarían cuatro planetas Tierra. Si cada uno adoptara el nivel de vida chino, harían falta 1,2 planetas. 
“Hoy en día más del 80% de la población mundial vive en países que utilizan más de lo que sus propios sistemas pueden proveerles”, advierten las dos asociaciones. Si dependieran de solo lo que pueden obtener dentro de sus propias fronteras necesitarían siete Japones para mantener un consumo perdurable, los suizos o los italianos cuatro y Francia 1,6. 
Globalmente “estamos siguiendo una trayectoria que, mucho antes de mediar el siglo XXI, nos exigirá recursos equivalentes a los de dos planetas”, temen los defensores del planeta. 
Una “huella ecológica” que crece al igual que las deudas financieras de los países y que será difícil de soportar durante largo tiempo, estima Alessandro Galli, director regional de Global Footprint Network para África del Norte y Oriente Medio. “Los déficit ecológico y financiero son las dos caras de una misma moneda. A largo plazo, los países no pueden afrontar una sin importarle la otra”, señala en un comunicado. 

Fuente: 

TASCA PER AL DIVENDRES 27 SETEMBRE:
1.- Calcula la teua petjada ecològica a la web:
http://myfootprint.org/es/visitor_information/
2.- Anota el valor que obtens i compara-la amb les dades del text.
3.- Fes un comentari tenint en compte els factors analitzats per obtindre el valor de la teua petjada i els textos penjats.



 Conte: "L'arbre generós"
Hi havia una vegada un arbre que estimava un nen. I el nen estimava l'arbre. L'arbre era feliç. I el nen, també.
Cada dia el nen anava a veure l'arbre i recollia les fulles que havien caigut per fer-ne una corona i jugar a ser el rei del bosc. Pujava pel tronc, es gronxava amb les branques i se li menjava les pomes. O jugaven a fet i amagar. I, quan el nen estava cansat, dormia sota la seva ombra.
Però el temps va passar i el nen es va anar fent gran. I l'arbre es quedava sol sovint. Un dia, de sobte, va veure venir el nen i l'arbre li digué:
Vine, amic meu, puja al meu tronc i gronxa't amb les meves branques i menja les meves pomes i reposa sota la meva ombra i sigues feliç. Ja sóc gran per trepar i jugar -va dir el nen. Ara vull comprar coses i divertir-me i necessito diners. Me'ls pots donar tu? Ho sento -va dir l'arbre. Jo no tinc diners. Només tinc fulles i pomes. Però agafa les meves pomes i ven-les a la ciutat. Així tindràs diners i seràs feliç.
I així el nen va pujar a l'arbre, va agafar totes les pomes i se les va endur. I l'arbre se sentí feliç.
Però va passar el temps i el nen no tornava... i l'arbre estava trist. Fins que un dia, el nen va tornar i l'arbre li va dir:
Vine, amic meu, puja al meu tronc i gronxa't a les meves branques i sigues feliç. Estic molt ocupat per trepar als arbres -va respondre el nen. Necessito una casa que em serveixi d'aixopluc. Vull una esposa i uns nens i per això vull una casa. Pots donar-me-la tu? Jo no tinc casa -va dir l'arbre-, el bosc és la meva llar, però em pots tallar les branques i fer-ne una casa. Així seràs feliç.
I el nen tallà totes les branques de l'arbre i se les endugué per construir la seva casa. I l'arbre es va sentir feliç.
Però va passar molt temps i el nen no tornava. I quan va retornar, al cap d'uns anys, l'arbre era tan feliç que amb prou feines podia parlar:
Vine, amic, vine i juga. Sóc vell i estic trist i no tinc ganes de jugar -va dir el nen. Vull un bot per poder viatjar i marxar lluny d'aquí. Pots donar-me'l tu? Talla'm el tronc i fes-te el bot -va dir l'arbre. Així podràs navegar lluny... i seràs feliç.
I el nen tallà el tronc i es va fer el bot i va navegar lluny. Després de molt temps el nen va tornar de nou. I l'arbre li digué: Ho sento, però ja no tinc res per donar-te. Ja no em queden pomes perquè et puguis alimentar, ja no em queden branques perquè et puguis gronxar, ja no tinc tronc perquè hi puguis trepar ni ombra on puguis reposar.. Ja no em queda res per donar-te.
El nen veié el que havia fet i plorà desconsoladament... Entretant, penedit, deia: Perdona'm! Si no t'hagués tractat així, ara podria reposar sota la teva ombra i menjar els fruits que generosament em vas oferir... I passar amb tu els dies que em quedin... Tu series més feliç i jo també... Perdona'm, perdona'm...!
Però ja era massa tard per tornar enrere...
Adaptació del conte: L'arbre generós, de Shel Silverstein.
http://www.xtec.cat/~jherna24/text_mediambient.htm

BENVINGUDA


CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT CURS 2013-14

Els temes s’aniran desenvolupant al llarg del curs de manera dinàmica combinant una part expositiva (que a vegades realitzarà la professora, a vegades els/les alumnes del grup i altres vegades es basarà en la lectura d’un text que potser el propi llibre de text) i una part de treball més pràctic-reflexiu sobre qüestions referents al medi ambient. Les quatre hores setmanals es distribuiran de la següent manera:
- hores de treball de grup (dilluns, dimecres i divendres) sobre qüestions ambientals –similars a les qüestions de l’examen PAU- que es realitzen a l’aula i tindran com a objectiu la comprensió de la matèria. Es faran el més ràpid possible, segons la destresa del grup.
- una hora setmanal més teòrica per a explicacions (dimarts) de la profesora i dubtes de l’alumnat, que haurà d’anar estudiant els temes al llibre de text autònomament.
- Setmanalment, cada divendres, treballarem notícies d’actualitat i presentació de documentals  amb l’objectiu d’augmentar la cultura ambiental de l’alumnat i afavorir el seguiment dels problemes actuals més rellevants. Aquesta secció se construirà entre tots i totes i quedarà arreplegada al blog de l’assignatura. Cada u exposarà una notícia, que versarà sobre algún dels següents temes: oratge, consum responsable, cine científic, eixides/excursions a paratges naturals, recursos digitals (jocs, webs i blogs sobre els temes que estudiem), activitats ambientals, legislació ambiental, successos ambientals…
            A més es realitzaran activitats en Internet (simulacions d’ordinador…) i es llegiran “documents” que s’aniran treballant i arxivant. La llibreta amb tots els treballs es lliurarà al final de l’avaluació.
            Es farà un examen cada dos o tres temes, i en els exàmens apareixeran continguts del temes anteriors, dels documents i de tots els aspectes treballats a classe. Així mateix es farà un examen final de tota l’assignatura, que comptarà com un examen més de la 3º avaluació.
            Es realitzarà un treball d’investigació sobre un problema ambiental durant la primera i segona avaluació i es lliurarà memòria de la part realitzada:  el 16 d’Octubre,  el 13 Novembre i el 22 de Gener (treball final). Aquests treballs s’exposaran a clase.

Procés de qualificació:
            La qualificació dependrà dels exàmens, del treball a l’aula i dels treballs realitzats cada avaluació (treball de documents, treball de grup, treballs d’ampliació...).

            La nota final s’obtindrà fent la mitjana dels treballs i exàmens, ponderant el seu valor segons el temps invertit i la dificultat de la tasca. En general, els examens comptaran un 80%  i el treball realitzat (a classe i a casa) un 20%. Es tindrà en compte per a la qualificació l’assistència a clase i l’ús de vocabulari específic de l’assignatura. Quan la qualificació es trobe entre el 4 i el 5 o entre el 9 i el 10 es farà un redondeig no matemàtic, sinò segons una valoració qualitativa, tenint en compte els criteris anteriors.
Respecte als treballs complementaris realitzats al llarg del curs, serà condició necessària presentar-los per a fer la mitjana amb els exàmens. Si nò són lliurats no es podrà fer la mitjana i l’alumne estarà suspés.
Quan els treballs es lliuren amb retard, la màxima qualificació possible en eixe treball serà un 4.

                  En Setembre, quan l’alumne acudesca als exàmens haurà de presentar els treballs que tinga pendents, per tal de poder fer l’examen i recuperar l’assignatura.